LA DONA, SUSTENTADORA O COSUSTENTADORA DE LA FAMÍLIA
Una nació de dones
Imma Tubella / Rectora de la UOC

JAUME BATLLE

Aquest seria un article adient per ser publicat el 8 de març, però com que aquell dilluns no em toca, aprofito per fer-ho ara.

HA ARRIBAT A LES MEVES MANS un informe publicat a finals d'any: The Shriver report, dirigit per Maria Shriver, periodista, primera dama de Califòrnia (casada amb el governador Arnold Schwarzenegger) i membre del clan Kennedy. L'informe, que porta per títol A woman's nation changes everything (Una nació de dones ho canvia tot) explica com per primera vegada en la història dels Estats Units les dones representen més de la meitat de la força de treball de la nació i les mares són les principals sustentadores o cosustentadores de quasi dos terços de les famílies nord-americanes. Això representa un canvi enorme en una sola generació i afecta molts aspectes de la manera en què els nord-americans viuen i treballen avui, canvia l'agenda diària de les dones i té implicacions no només per a elles, sinó també per a les seves famílies, els seus col·legues, els seus caps i per a tots i cadascun dels aspectes de la seva la vida quotidiana.

LA CONTRIBUCIÓ DE LA DONA al benestar econòmic familiar és un punt clau per entendre una revolució tranquil·la, o més aviat silenciosa, que canvia de manera molt radical l'estructura social de les nostres societats. La transformació social afecta quasi tots els aspectes de la nostra vida: com treballem, com ens divertim i com ens ocupem els uns dels altres. El canvi de rols afecta les nostres institucions i aquestes encara s'emmirallen en hàbits i costums que per sort o per desgràcia fa temps que han deixat d'existir. Potser hauríem de començar per preguntar-nos per què una revolució d'aquestes característiques no forma part de les nostres preocupacions i de les nostres polítiques públiques. No es tracta només del fet que la dona s'ha incorporat al món del treball, sinó també del fet que cada cop més homes s'han incorporat a la tasca domèstica.

L'INFORME SHRIVER posa de manifest, per exemple, que a causa de la tendència a ignorar aquesta realitat no hi ha hagut un canvi d'horaris laborals que la reflecteixi (i parla dels Estats Units, on la majoria de persones acaben de treballar a les cinc de la tarda!). Conclou reivindicant l'enorme aportació que la dona ha fet a l'àmbit familiar, durant segles, de manera gratuïta, i perquè s'entengui, dóna dades sobre el cost que la seva incorporació al treball remunerat representa per a l'Estat en termes de polítiques de dependència, per posar un exemple. Proposa una reflexió entorn de les nostres creences sobre la família i el treball, i demana que les polítiques públiques s'adaptin a aquesta nova realitat, que segons ella no és contextual sinó que és a llarg termini: "Clarament, no tornarem mai més als temps en què les dones treballaven a temps complet i en exclusiva per a les seves famílies de manera gratuïta i sense cap tipus de reconeixement social. Hem de trobar un altre model de manera urgent".

AQUEST INFORME HA GENERAT dos tipus molt diferents de debats més enllà de la realitat que descriu. D'una banda, un debat molt interessant de seguir sobre la nova domesticitat que reivindiquen grups de dones internautes, amb treballs flexibles, que poden conciliar sense problemes i amb entusiasme vida laboral i vida familiar i que a més utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per teixir les seves pròpies xarxes socials, de la mateixa manera que abans, en temps de la colònia, utilitzaven la confecció de quilts, o mantes de l'amistat, i les converses que es generaven al seu voltant, com un element molt important de cohesió. De l'altra banda, es comença a parlar sobre les grans transformacions d'estil i de cultura que la dona ha provocat en el món del treball amb la seva incorporació massiva.

M'AGRADARIA ACABAR amb les paraules que va pronunciar una esclava alliberada, Sojourner Truth, l'any 1852 a Akron, Ohio, i que Maria Shriver reivindica com la seva mentora: "Si la primera dona que va crear Déu va ser prou forta per capgirar el món tota sola, nosaltres, juntes, hem de ser capaces de tornar-lo a capgirar".

   
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Dilluns, 22 de febrer del 2010